Sant Jordi, el Modernisme i Àngel Guimerà són protagonistes de la programació d'Amics dels Museus de Catalunya

Amics dels Museus de Catalunya ha programat diverses activitats per als propers mesos centrades, entre d’altres, en la Diada de Sant Jordi, el centenari de la mort del poeta i dramaturg Àngel Guimerà, el Dia Internacional dels Museus o el Modernisme. Una vegada més, ofereix a les sòcies i socis d’Amics dels Museus Dalí participar en aquestes activitats de manera gratuïta o a un preu especial.

La Diada de Sant Jordi és la protagonista principal del món cultural d'aquest mes a casa nostra. Amb aquest motiu, s'ha programat la conferencia Més enllà de Sant Jordi. La construcció d’una Biografia imaginària amb Santi Mercader, doctor en història de l’art, el dilluns día 22.

Des de fa quasi un segle celebrem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, omplint de gom a gom carrers i places amb llibres i roses. Però què en sabem del seu protagonista? Més enllà de mites i llegendes, amb dracs i princeses, pocs coneixem que els orígens d’aquesta figura cal cercar-los a la ciutat de Lod (antiga Diòspolis) a prop de Jerusalem, on encara es conserva un sepulcre amb les seves restes, que eren les d’un militar amb arrels a la Capadòcia, martiritzat en temps de Dioclecià el 303 dC.

«És un passeig per algunes de les millors representacions a través d’obres d’art farà el nostre discurs encara més atractiu» Santi Mercader

Què hi ha de real i d’inventat en la seva biografia? Com va arribar a esdevenir patró de Catalunya? D’on ve el símbol de la Creu vermella del seu escut? En aquesta conferència es tractaran aquests i altres assumptes, fet que també ens permetrà entendre el mode com des de les esferes de poder s’empren i es construeixen icones amb finalitats clares i precises. Un passeig per algunes de les millors representacions a través d’obres d’art farà el nostre discurs encara més atractiu.

L’activitat es farà a l’Auditori del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (Girona, 64-66 (entre Diputació i Consell de Cent) a les 5 de la tarda. És gratuïta per als nostres socis, preu per a no socis deu euros.

Nou llibre «Breu història de l’art als països catalans»

Dos dies més tard, al mateix escenari i hora, el doctor en història, acadèmic de Belles Arts, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i honorari de la Hispanic Society de Nova York, Francesc Fontbona, presenta el seu nou llibre Breu història de l’art als països catalans (Pagès editors), que també s’inclou en aquesta programació especial de la Diada de Sant Jordi d’Amics dels Museus de Catalunya. Fontbona convida els assistents a fer un viatge per l’evolució de la pintura, l’escultura i les altres arts plàstiques a les terres de llengua catalana. Partint de l’art antic, el pes principal del llibre recau en l’art romànic, el gòtic, el renaixentista, el barroc, el neoclàssic, el modernista i les diverses tendències del segle XX.

Si bé el període renaixentista i el neoclàssic tingueren aquí una presència essencialment importada, els altres estils -compartits amb la resta d’Europa- hi fructificaren amb personalitat pròpia. En època medieval, era molt freqüent la presència d’artistes dels diferents regnes de la confederació catalanoaragonesa fora del territori originari, pràctica que continuarà però amb menys intensitat.

Fontbona convida els assistents a fer un viatge per l’evolució de la pintura, l’escultura i les altres arts plàstiques a les terres de llengua catalana

En canvi, la influència de l’art català a l’estranger, bé que també existí abans, no es fa patent amb contundència fins l’edat contemporània. Un fenomen abassegador com la colonització cultural castellana, a nivell lingüístic, és, però, molt menys intens a nivell plàstic. A través d’aquesta xerrada farem un recorregut per la prolífica producció artística de Catalunya al llarg de la història.

Amb motiu del Dia Internacional dels Museus, també s’ha programat una conferència en línia a través d’Internet amb Anna Pou, doctoranda en història de l’art, sota el títol Peripècies i Vicissituds de les obres de les grans col·leccions. Els quadres i les escultures no han nascut als museus. Sabem que van ser realitzats fora d’aquests últims però no coneixem el seu recorregut fins arribar-hi. Hi ha històries increïbles en la vida de les col·leccions, marcades per múltiples peripècies. Històries d’ambició, atzar, oblits, censura, fanatisme i saqueig. Protagonitzades per reis, bisbes, dictadors, lladres i experts. Són moltes les obres que han patit atemptats, altres que es van salvar d’incendis i espolis. Des dels Habsburg als Borbons, des de Napoleó a Hitler, de Nefertiti a Van Gogh, farem un repàs de la vida de les millors col·leccions mundials.

L’activitat és virtual i gratuïta per a tothom prèvia reserva per correu electrònic. Es farà el 16 de maig a les 5 de la tarda.

Angel Guimerà

Finalment, Amics dels Museus de Catalunya s’afegeixen a la commemoració del centenari de la mort del poeta i dramaturg català, Àngel Guimerà amb una conferència el 6 de juny amb Ramon Bacardit Santamaria, doctor en Filologia Catalana, autor de nombroses publicacions sobre Guimerà i comissari de l’Any Guimerà. Hi ha prou consens per afirmar que Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més popular, i alhora el que ha tingut més projecció internacional. La seva obra ha estat traduïda a la majoria de llengües i algunes de les seves produccions han estat traslladades al cinema o s’han convertit
en òperes.

Guimerà va renovar l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat una oferta de teatre en català a partir, sobretot, de l’extensa producció de Frederic Soler (Pitarra). La seva gran capacitat com a creador teatral va fer possible l’evolució de la tradició del sainet i del teatre breu cap a la comèdia i el drama de costums i l’aproximació a les fórmules del teatre realista. Guimerà, al seu torn, va ser el veritable artífex de la introducció del gènere tràgic en l’escena en català. Entre els seus títol més coneguts hi figuren Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) o La filla del mar (1900). De les seves tragèdies en vers, però, només es recorda Mar i cel (1888), per la versió en format de musical de Dagoll Dagom amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart (1988).

Guimerà va renovar l’escena catalana del vuit-cents que havia consolidat l’extensa producció de Frederic Soler Pitarra

Però Guimerà no va ser només dramaturg: la seva producció poètica té un gran relleu i aporta uns elements de gran modernitat temàtica i formal. No hem d’oblidar tampoc la faceta del Guimerà activista catalanista, verbalitzador d’algunes de les idees de força del moviment tant a la publicació La Renaixença, que dirigia amb col·laboració amb el seu amic Pere Aldavert, com en nombrosos discursos recollits posteriorment a Cants a la pàtria (1906).

L’activitat es farà a l’Auditori del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (Girona, 64-66 (entre Diputació i Consell de Cent) a les 5 de la tarda. És gratuïta per als nostres socis, preu per a no socis deu euros.

Dos nous cursos

Amics dels Museus de Catalunya també ofereixen accés als dos cursos programats durant aquest trimestre. El primer, està dedicat a La música xeca. L’activitat es divideix en tres sessions a celebrar els dies 8, 15 i 22 de maig a càrrec de Joan Vives, flautista de bec, professor d’Història de la Música i divulgador musical.

La música txeca protagonitza un curs amb Joan Vives

La primera sessió es titula Introducció: Bohemis per Europa, en el barroc i el classicisme. En el cor de la cultura eslava i dins de l’Imperi austríac, sorgeix una identitat musical tan cèlebre com la seva cervesa o el seu cristall... la dels músics bohemis. Uns músics que assolirien una gran reputació als segles XVII i XVIII i que quasi sempre treballaren fora del seu país; en indrets com Salzburg, Dresden, Mannheim o a la mateixa Viena de Mozart i Beethoven.

La segona està dedicada a Bedrich Smetana, el pare del nacionalisme musical txec. L’esclat del romanticisme i l’arribada de les anomenades escoles nacionalistes farà sorgir una nova concepció musical capaç de convertir la música popular txeca en música de concert. Ben aviat el nom de Smetana encapçalarà aquest corrent marcant el camí als compositors de les noves generacions, com ara Janacek, Fibich o Martinu.

El curs es clausura amb  Antonin Dvorak, el txec més universal. És l’hereu més directe de Smetana, va ser un dels més reconeguts compositor txecs del postromanticisme. La seva popularitat va expandir-se per tota Europa, arribant a dirigir concerts a Anglaterra i Rússia. Dvorák va arribar a ser director del Conservatori Municipal de New York. Allí escriuria algunes de les seves obres més famoses com la cèlebre Simfonia del Nou Món (1893).

Josep Puig i Cadafalch

El mateix escenari acollirà el curs Les arts al temps del Modernisme (Segona part) amb Sebastià Sánchez Sauleda, doctor en història de l’art. També està dividit en tres sessions, els dies 3, 10 i 17 de juny.

La primera és Josep Puig i Cadafalch: del Modernisme a la Plaça Catalunya. Nascut a Mataró, la figura de Josep Puig i Cadafalch és una de les més polièdriques que va existir a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del segle XX. Urbanista, historiador de l’art, arqueòleg, periodista i polític, segurament va ser en la seva vessant d’arquitecte en la que més va excel·lir professionalment. En aquesta conferència farem un recorregut per les diverses etapes de la seva producció, començant pel Modernisme representat per la casa Martí (1897) i acabant en la intervenció a la Plaça Catalunya, un dels elements claus per la urbanització de Barcelona.

La següent, Isidre Nonell: més enllà de les gitanes. Nonell va ser un dels pintors més importants de Catalunya a principis del segle XX. Membre de la Colla del Safrà, ha passat a la història tant per les seves gitanes com per haver captat els ambients miserables de la Barcelona del tombant de segle, així com per emprar un personalíssim i original procediment tècnic conegut com a “fregit” als dibuixos. Aquesta conferència pretén acostar-se a la seva figura i analitzar una producció que va quedar estroncada prematurament als trenta-vuit anys d’edat.

Es clausurarà amb Joaquim Mir: natura i color salvatges. La carrera pictòrica de Joaquim Mir va ser una de les més atípiques dels artistes catalans del tombant del segle XIX al XX. Format a Barcelona, on va convertir-se en bon amic d’Isidre Nonell, no va viatjar a París com la resta dels seus companys de generació. Creador d’una obra presidida per la captació de la natura i l’aplicació d’un color intens i salvatge, va trobar en l’illa de Mallorca l’escenari adient per a florir. En la conferència abordarem la vida i l’obra d’un artista marcat per una intensitat cromàtica única.

Els dos cursos se celebren també a l’Auditori del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El preu de cada curs per als socis d’Amics dels Museus Dalí és de seixanta euros. No socis, setanta-cinc. Cada sessió individual, vint euros. Per a inscripcions contacteu amb Amics dels Museus Dalí al 972 677 520.