ELS MEUS PINTORS PREDILECTES: VELÁZQUEZ, VERMEER I RAFAEL

La mostra Els meus pintors predilectes: Velázquez, Vermeer, Rafael, comissariada per Carme Ruiz, sotsdirectora de Col·leccions i Exposicions amb Lucia Moni —coordinadora del CED— com a comissària adjunta, inclou 14 peces de la Fundació Dalí: 13 pintures —algunes de les quals surten molt poc de la reserva—  i la gravació d’un holograma.

Presenta els tres noms de la història de l’art més rellevants per Dalí i que es mantenen com a referents durant tota la seva trajectòria. El pintor els dona les màximes qualificacions a la taula comparativa del tractat 50 secrets màgics per pintar. Quan és preguntat pels seus artistes predilectes, contesta sense dubtar: Velázquez, Vermeer i Rafael.

«Velázquez, Vermeer i Rafael van ser fets amb un motlle incorruptible i són incorruptibles perquè són antiacadèmics» Salvador Dalí, Picasso i jo, 1951

L’exposició es divideix en tres àmbits, cadascun dels quals parteix d’un autoretrat del mateix Dalí o, excepcionalment, de Dalí identificat com Vermeer, en una obra que representa, en sentit metafòric, una al·legoria de la història de la pintura.

En el primer, Velázquez: la recerca de la il·lusió de realitat, la peça protagonista és una interpretació dalininana de Las Meninas. La fascinació que Dalí sent per aquesta obra cabdal es resumeix en la resposta que va donar a la pregunta de què salvaria en un incendi en el Museo del Prado: “Jo no salvaria el foc [com Jean Cocteau], salvaria l’aire, ja que considero l’element aire com el més original de la pintura i particularment a Las Meninas de Velázquez”.

Escola d’Atenes i Incendi en el Borgo (obra estereoscòpica) c. 1979 Obra sobre tauler de fusta | © © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí /VEGAP, Figueres, 2024.

Escola d’Atenes i Incendi en el Borgo (obra estereoscòpica) c. 1979 Obra sobre tauler de fusta | © © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí /VEGAP, Figueres, 2024.

A Vermeer: mirada i contemplació, la puntaire és el motiu central d’aquest apartat. Vermeer és per Dalí el pintor que millor reivindica l’art de la contemplació: "Vermeer és l'ull de l'ànima, que traspassa les coses visibles per arribar a les realitats angèliques de la natura. I afegeix: “Vermeer extreu de les coses la llum espiritual”. Dalí es deixaria tallar la mà esquerra (i fins i tot la dreta), si li permetessin observar Vermeer assegut davant el seu cavallet mentre pinta.

Estudi per a l'Estudi paranoicocrític de “La puntaire” de Vermeer, c. 1955. Oli sobre tela. | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí /VEGAP, Figueres, 2024.

Còpia de La puntaire de Vermeer c. 1955. Oli sobre tela | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí /VEGAP, Figueres, 2024.

Finalment, a Rafael: font d’inspiració constant, es destaca el paper recurrent del pintor en la trajectòria de Dalí, qui l’impulsa a plasmar el seu ideal artístic, el seu concepte d’humanista i a cercar la perfecció per arribar a crear una obra mestra. Rafael és el pintor en qui Dalí s'emmiralla. L’artista fins i tot es pregunta: “qui sap si algun dia no seré considerat sense voler-ho, el Rafael del meu període?”

«Qui sap si algun dia no seré considerat sense voler-ho, el Rafael del meu període?» Salvador Dalí, 196o

L’exposició es complementa amb una peça audiovisual, fruit de la recerca en els fons documentals de la Fundació Dalí. La fascinació de Dalí pels seus predilectes es constata a través de fotografies d'arxiu, manuscrits, llibres intervinguts per l'artista i en primera persona a través de la seva veu.

El propòsit de Salvador Dalí era deixar un llegat que es mantingués viu fins i tot després de la seva mort. El Teatre-Museu continua ben viu gràcies a les mirades i infinites interpretacions dels visitants.