CASA MUSEU SALVADOR DALÍ

Antiga barraca de pescadors a Portlligat, l’any 1930 Salvador Dalí s’hi va instal·lar i hi va viure i treballar fins al 1982. A partir de la construcció inicial, el pintor va anar adquirint altres barraques similars i, al llarg de quaranta anys, va definir la que seria la casa actual, de la que parlava com “una veritable estructura biològica”.

La construcció, ideada per Dalí i Gala, és una estructura laberíntica organitzada al voltant de l’anomenat Saló de l'Óssa. A partir d’aquest eix central es dispersa en una successió de petites sales connectades per passadissos, petits canvis de nivell i culs-de-sac. Les sales tenen finestres de diferents formes i dimensions però amb un denominador comú: emmarquen la badia de Portlligat, un paratge que és un tema constant en l'obra de Dalí.

La casa, que l’escriptor Josep Pla qualifica com a “sorprenent, extraordinària i mai vista” va ser el refugi on Dalí va portar “una vida d'ascetisme i isolament” després dels anys viscuts a París.

L'any 1982, després de la mort de Gala, Dalí no va tornar a Portlligat. Amb la mort del pintor (1989), la casa es va convertir, a partir de 1994, en un petit recinte museístic adaptat pels arquitectes Oriol Clos i Costa i José Ramos Illán. Forma, juntament amb el Castell Gala Dalí de Púbol i el Teatre-Museu Dalí de Figueres, el triangle dalinià empordanès.

A la Casa s’hi poden veure 3.000 objectes que permeten conèixer millor com vivia i treballava Dalí, acompanyat de Gala. Aquesta col·lecció és una obra d’art en si mateixa, que inclou pintures, escultures, mobles, utensilis i objectes d’ús quotidià, cadascun amb una història singular. Junts, configuren un recorregut per la Casa que explica l’origen de la major part de la iconografia daliniana. 3.000 objectes aturats en el temps en l’època compresa entre el 1982 (mort de Gala) i 1989 (mort de Dalí), i és així tal i com es mostren als visitants.