LES CHANTS DE MALDOROR

Aquest estiu, el Teatre-Museu Dalí commemora el centenari del moviment surrealista amb la mostra Les Chants de Maldoror. Aquesta exposició destaca les trenta estampes creades per Salvador Dalí per il·lustrar els sis cants del llibre del comte de Lautréamont, pseudònim d'Isidore Ducasse. Situada a la Sala de les Loggies, l'exposició celebra la connexió entre l'obra de Dalí i la tradició literària surrealista.

Escrit el 1869, el llibre Les Chants de Maldoror és una peça literària única, plena de metàfores aterridores que descriuen un món trastocat pel Darwinisme i el Mal. El protagonista, Maldoror, representa el mal rebel, una figura que desafia les normes establertes. L'humor i l'audàcia de les paraules del jove poeta uruguaià Isidore Ducasse van ser percebuts pels surrealistes com una expressió suprema de crítica social i rebel·lió.

La Col·lecció de la Fundació Dalí

La Fundació Dalí continua la seva línia de presentar obra gràfica procedent dels seus fons, recuperant en aquesta ocasió una obra clàssica del surrealisme: el llibre d’artista il·lustrat Les Chants de Maldoror. L'edició del 1934 consta de 38 peces, incloent les trenta heliogravats que formen la sèrie, el llibre de text, tres proves d’estat en aiguafort, i quatre dibuixos inèdits preparatoris. Aquesta col·lecció no només posa de manifest la versatilitat de Dalí com a artista, sinó també el seu compromís amb la producció gràfica.

Les Chants de Maldoror és una magnífica mostra d’un llibre il·lustrat, o livre d’artiste, en el qual el text de l'autor es combina amb les il·lustracions de l'artista. Salvador Dalí va crear trenta heliogravats i dotze vinyetes entre 1933 i 1934 per acompanyar el text d'Isidore Ducasse. Tot i que Dalí va començar a treballar en aquesta sèrie a Portlligat, el procés de gravat es va dur a terme als tallers de Roger Lacourière a París, mentre que la tipografia es va fer als tallers de Philippe Gonin.

Dibuixos preparatoris i proves d'estat

La Fundació Dalí conserva diversos dibuixos preparatoris d’aquesta sèrie. A més, els seus fons inclouen nombroses proves d’estat en aiguafort i punta seca, de les quals se n’han escollit tres per a aquesta mostra. Aquestes peces mostren l’evolució del treball calcogràfic abans de l’estampació de l’edició definitiva, revelant la meticulosa tècnica de Dalí.

Les Chants de Maldoror, 1934

Les Chants de Maldoror, 1934 | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2024

Les Chants de Maldoror, 1934 | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2024

Les Chants de Maldoror | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2024

Les Chants de Maldoror, 1934

Les Chants de Maldoror, 1934 | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2024

Les Chants de Maldoror, 1934 | © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres, 2024

A Les Chants de Maldoror, Salvador Dalí fa diverses referències a L'Àngelus de Millet, una pintura que el fascinava i que apareix en moltes de les seves obres dels anys trenta. Aquesta obsessió va culminar en el seu llibre El Mite Tràgic de l'Àngelus de Millet. Durant el llançament de l’edició a la Galerie Quatre Chemins de París el 1934, Dalí va incloure un text basat en la seva Interpretació paranoico-crítica de la imatge obsessiva de l’Àngelus de Millet en el fulletó de l’exposició. Aquesta interrelació entre la seva metodologia d'interpretació paranoico-crítica i les obres de Lautréamont i Millet subratlla els temes predominants de la sèrie: la sexualitat, la crueltat i la mort.